| ||||
Tipus | festival artístic | |||
---|---|---|---|---|
Interval de temps | 11 - 18 febrer 1922 | |||
Localització | Teatre Municipal de São Paulo (Brasil) | |||
Estat | Brasil | |||
Organitzador | Mário de Andrade, Di Cavalcanti i Rubens Borba de Moraes | |||
Participant | Anita Malfatti Di Cavalcanti Vicente do Rego Monteiro Zina Aita Ferrignac (en) John Graz Oswaldo Goeldi Victor Brecheret Hildegardo Leão Veloso Antônio Garcia Moya Georg Przyrembel Mário de Andrade Oswald de Andrade Menotti Del Picchia Sérgio Milliet Plínio Salgado Ronald de Carvalho Álvaro Moreyra Renato de Almeida Rui Ribeiro Couto Guilherme de Almeida Graça Aranha Heitor Villa-Lobos Guiomar Novaes | |||
La Setmana d'Art Modern (en portuguès, Semana de Arte Moderna), també anomenada Setmana del 22, va tenir lloc en São Paulo, entre els dies 13 i 17 de febrer de 1922, en el Teatre Municipal de la ciutat.[1][2]
El governador de l'estat de São Paulo de l'època, Washington Luís, va donar suport al moviment, especialment per mitjà del benefactor René Thiollier, qui va patrocinar i recollir fons per portar els artistes de Rio de Janeiro: Plínio Salgado i Menotti Del Picchia. Cada dia de la setmana va treballar un aspecte cultural: pintura, escultura, poesia, literatura i música.[3] L'esdeveniment va marcar l'inici del modernisme en el Brasil i es va fer referència cultural del segle xx.[4]
La Setmana d'Art Modern va representar una veritable renovació de llenguatge, en la recerca d'experimentació, en la llibertat creadora, la ruptura amb el passat i fins i tot corporal. L'art va passar de l'avantguarda al modernisme. L'esdeveniment va marcar època al presentar noves idees i conceptes artístics, com la poesia a través de la declamació, que abans era només escrita; la música per mitjà de concerts i l'art plàstica exhibida en llenços, escultures i maquetes d'arquitectura, amb dissenys atrevits i moderns.[5]
Van participar de la Setmana noms consagrats del modernisme brasiler, com Mário de Andrade, Oswald de Andrade, Víctor Brecheret, Plínio Salgado, Anita Malfatti, Menotti Del Picchia, Guilherme de Almeida, Sérgio Milliet, Heitor Villa-Lobos, Tácito de Almeida, Di Cavalcanti o Agenor Fernandes Barbosa.[6] Entre els organitzadors s'hi trobava l'intel·lectual Rubens Borba de Moraes que, no obstant, no va poder assistit per trobar-se malalt.[7] La pintora Tarsila do Amaral, considerada un dels grans pilars del modernisme brasiler, es trobava en París i tampoc va participar de l'esdeveniment.[8]
Molts dels idealitzadors de l'esdeveniment pertanyien a l'elit burgesa paulista, els anomenats quatrocentões.[9]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :0